Vés al contingut

ploure

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈpɫɔw.ɾə/, balear /ˈpɫɔw.ɾə/
alguerès /ˈpɾɔw.ɾa/
Occidental:  /ˈpɫɔw.ɾe/
Informal:  ribagorçà /ˈpʎow.ɾe/

Verb

[modifica]

ploure intr. impers.

  1. Precipitar en forma d'aigua, caure líquid des dels núvols
  2. (figuradament) Rebre molta quantitat d'alguna cosa.
    ploure els diners
    li van ploure les crítiques

Conjugació

[modifica]

Com a verb que designa un fenomen natural és impersonal usat només en tercera persona del singular. També és possible la tercera persona del plural en sentit metafòric. Altres formes personals es podrien fer servir per personificació poètica.

Paradigmes de flexió: ploc, plou, plovem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats

[modifica]

Compostos i expressions

[modifica]
  • com si sentís ploure = no fer ni cas
  • mai plou a gust de tothom = sempre hi ha gent descontenta
  • ploure a bots i barrals

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: plou·re (2)
  • Heterograma de 6 lletres (elopru)
  • Anagrama: ploreu

Vegeu també

[modifica]