regna
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
- Oriental: /ˈreŋ.nə/
- Occidental: nord-occidental /ˈreŋ.na/, valencià /ˈreɡ.na/
Nom[modifica]
regna f. (plural regnes)
- Tira de cuir que es posa lligada a cada costat de la brida d'un cavall per controlar-lo.
Compostos i expressions[modifica]
- afluixar les regnes: governar amb menys duresa.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Verb[modifica]
regna
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regnar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regnar
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈreː.ŋna/
Nom[modifica]
rēgna
Suec[modifica]
- Pronúncia: /ˈreŋˌna/
- Etimologia: Del nòrdic antic regna, del protogermànic *regnōną, de *regną («pluja»).
Verb[modifica]
regna (present regnar, passat regnade, supí regnat, imperatiu regna)
- (impersonal) ploure
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre regna
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XII
- Substantius femenins en català
- Verbs en tercera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en segona persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 2 síl·labes
- Formes de substantius en llatí
- Derivats del nòrdic antic al suec
- Derivats del protogermànic al suec
- Verbs en suec
- Oratge en suec