regna

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ˈreŋ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈreŋ.na/, valencià /ˈreɡ.na/
  • Homòfon: regne ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *retina, segle XII, de retinēre.

Nom[modifica]

regna f. ‎(plural regnes)

  1. Tira de cuir que es posa lligada a cada costat de la brida d'un cavall per controlar-lo.

Compostos i expressions[modifica]

  • afluixar les regnes: governar amb menys duresa.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

regna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regnar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regnar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈreː.ŋna/

Nom[modifica]

rēgna

  1. nominatiu plural de rēgnum
  2. vocatiu plural de rēgnum
  3. acusatiu plural de rēgnum


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈreŋˌna/
  • Etimologia: Del nòrdic antic regna, del protogermànic *regnōną, de *regną ‎(«pluja»).

Verb[modifica]

regna ‎(present regnar, passat regnade, supí regnat, imperatiu regna)

  1. (impersonal) ploure

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre regna