normal

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /nurˈmaɫ/, balear /noɾˈmaɫ/, /nurˈmaɫ/

Occidental: /noɾˈmaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: Del francès normal, segle XIX, del llatí normalis ‎(«fet a escaire») terme només geomètric.

Adjectiu

nor·mal inv. ‎(plural normals)

1. Que segueix una norma.
2. Comú, predominant, majoritari des del punt de vista estadístic.

Derivats

• normalitat
• subnormal

Sinònims

• banal, comú, corrent, habitual, mediocre, ordinari, usual, vulgar.
• comú, corrent, habitual, natural.
• freqüent, majoritari, típic

Antònims

• extraordinari
• estrany
• especial

Compostos i expressions

• recta normal: perpendicular a una altra.
• escola normal: escola per a mestres.
• bé normal: que augmenta en relació a la renda del consumidor.

Traduccions

Que segueix una norma

• Anglès: normal ^(en)
• Castellà: normal ^(es)

• Francès: normal ^(fr)
• Italià: normale ^(it)

Vegeu també

• Normal a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /nɔː(ɹ).məl/

  àudio (EUA)

Adjectiu

normal ‎(comparatiu more normal, superlatiu most normal)

1. normal
2. usual

Castellà

• Pronúncia: /norˈmal/

Adjectiu

nor·mal inv. ‎(plural normales)

1. normal