especial

Català

• Pronúncia: oriental /əs.pə.siˈaɫ/, occidental /es.pe.siˈaɫ/
• Rimes: -al
• Homòfon: espacial
• Etimologia: Del llatí specialis, segle XIV

Adjectiu

es·pe·ci·al inv. ‎(plural especials)

1. D'un tipus concret, diferent de la resta.

   -Una classe d'educació especial.

   -Aquest gos és el meu amic especial.

2. Persona amb hàbits estranys, maniàtic.

   És un home especial, no entra en una casa si no pica tres vegades.

Derivats

• especialista
• especialitat
• especialment
• especialitzar

Sinònims

• [1] excepcional, particular, únic, original
• diferent, particular, peculiar, propi, estrany

Traduccions

Traduccions: especial

• Anglès: special ^(en)
• Castellà: especial ^(es) inv.
• Francès: spécial ^(fr) m., spéciale ^(fr) f.

• Italià: speciale ^(it) inv.
• Occità: especial ^(oc) m., especiala ^(oc) f.
• Portuguès: especial ^(pt) inv.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /es.peˈθjal/, meridional /eh.peˈθjal/

Americà: alt /es.p(e)ˈsjal/, baix /eh.peˈsjal/

• Etimologia: Del llatí specialis.

Adjectiu

es·pe·cial inv. ‎(plural especiales)

1. especial