banal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bəˈnaɫ/, occidental /baˈnaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del francès medieval banal ‎(«pertanyent a la comunitat feudal, proclamat a través d'un ban, en contraposició a la propietat privada del senyor.»)
• Homòfon: venal

Adjectiu

banal inv. ‎(plural banals)

1. Que no té res d'especial; cosa sense importància.

Sinònims

• trivial, vulgar

Derivats

• banalitat
• banalitzar

Traduccions

Traduccions

• Albanès: banal ^(sq)
• Alemany: banal ^(de)
• Anglès: banal ^(en)
• Armeni: տափակ ^(hy) ‎(tapak)
• Búlgar: обикновен ^(bg) ‎(obiknoven)
• Castellà: banal ^(es)
• Coreà: 시시하다 ^(ko) ‎(sisihada)
• Danès: banal ^(da)
• Esperanto: banala ^(eo)
• Finès: lattea ^(fi)
• Francès: banal ^(fr)
• Frisó occidental: plat ^(fy)
• Gallec: banal ^(gl)
• Grec: μπανάλ ^(el) ‎(banal)

• Hebreu: שטחי‎ ^(he)
• Hongarès: banális ^(hu)
• Indonesi: banal ^(id)
• Italià: banale ^(it)
• Japonès: ありふれた ^(ja) ‎(arifureta), 陳腐な ^(ja)
• Malai: basi ^(ms)
• Neerlandès: banaal ^(nl)
• Noruec: banal ^(no)
• Polonès: banalny ^(pl)
• Portuguès: banal ^(pt)
• Rus: бана́льный ^(ru) ‎(banalni)
• Suec: banal ^(sv)
• Txec: banální ^(cs)
• Xinès: 平凡 ^(zh) ‎(píngfán)

Adjectiu

banal inv. ‎(plural banals)

1. Relatiu o pertanyent a un ban.

Miscel·lània

• Síl·labes: ba·nal (2)
• Anagrames: blana, Laban, nabla

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Etimologia: Del llatí medieval bannalis, derivat de bannum

Adjectiu

banal m. ‎(femení banale, plural masculí banals, plural femení banales)

1. banal