habitual

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.βi.tuˈaɫ/, occidental /a.βi.tuˈaɫ/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí habitualis, segle XVII.

Adjectiu

habitual inv. ‎(plural habituals)

1. Que es fa per costum, que es converteix en costum.

   Un passeig habitual. Sopar a l'hora habitual.

2. Que es dona o s'esdevé amb freqüència.

   Una botiga habitual. Els trets habituals d'una espècie animal.

Derivats

• inhabitual
• habitualment

Traduccions

Traduccions

• Alemany: gewohnt ^(de)
• Anglès: habitual ^(en)
• Búlgar: обичаен ^(bg) ‎(obitxaen)
• Castellà: habitual ^(es)
• Esperanto: kutima ^(eo)
• Francès: habituel ^(fr)
• Gallec: habitual ^(gl)

• Hongarès: rendszeres ^(hu)
• Irlandès: rialta ^(ga)
• Italià: abituale ^(it)
• Llatí: habitualis ^(la)
• Portuguès: habitual ^(pt)
• Suec: vanemässig ^(sv)
• Xinès: 習慣的 ^(zh) ‎(习惯的, xíguàndí)

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tu·al (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Anglès

Adjectiu

habitual ‎(comparatiu more habitual, superlatiu most habitual)

1. habitual

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.βiˈtwal\

Americà: alt /a.biˈtwal/, baix \a.βiˈtwal\

• Rimes: -al

Adjectiu

habitual inv. ‎(plural habituales)

1. habitual

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·tual (3)