estrany

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/

Informal: occidental /asˈtɾaɲ/

• Rimes: -aɲ

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

Adjectiu

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

1. Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
2. desconegut

Derivats

• estranyesa
• estranyar

Sinònims

• aliè, estranger, foraster
• curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular
• atípic, desconegut, insòlit, singular
• anòmal, dubtós, rar, sospitós

Traduccions

Que no és comú

• Afrikaans: vreemd ^(af), raar ^(af)
• Albanès: i çuditshëm ^(sq)
• Alemany: sonderbar ^(de), besonders ^(de), seltsam ^(de)
• Anglès: strange ^(en)
• Armeni: տարօրինակ ^(hy) ‎(tarorinak)
• Belarús: дзі́ўны ^(be) ‎(dzíuni)
• Búlgar: стра́нен ^(bg) ‎(stranen)
• Castellà: extraño ^(es) m., raro ^(es)
• Coreà: 이상한 ^(ko) ‎(isanghan)
• Danès: underlig ^(da)
• Eslovac: divný ^(sk)
• Eslovè: čuden ^(sl)
• Esperanto: stranga ^(eo)
• Estonià: imelik ^(et)
• Feroès: løgin ^(fo)
• Finès: outo ^(fi), vieras ^(fi)
• Francès: étrange ^(fr)
• Frisó occidental: frjemd ^(fy)
• Friülà: stramp ^(fur), strani ^(fur)
• Gallec: estraño ^(gl), raro ^(gl)
• Gal·lès: rhyfedd ^(cy)
• Georgià: უცნაური ^(ka) ‎(útsnauri)
• Grec: παράξενος ^(el) ‎(paràxenos)
• Grec antic: ἄτοπος ^(grc) ‎(átopos), παράδοξος ^(grc) ‎(parádoxos)
• Hebreu: מוזר‎ ^(he)
• Hindi: अजीब ^(hi)
• Hongarès: különös ^(hu)

• Ídix: פֿרעמד‎ ^(yi)
• Indonesi: aneh ^(id)
• Irlandès: aisteach ^(ga), ait ^(ga)
• Islandès: skrýtinn ^(is)
• Italià: strano ^(it)
• Japonès: 変 ^(ja)
• Kazakh: әпенді ^(kk) ‎(äpendi/apendi)
• Kurd: ecêb ^(ku)
• Llatí: extraneus ^(la)
• Neerlandès: vreemd ^(nl)
• Occità: estranh ^(oc)
• Polonès: dziwny ^(pl)
• Portuguès: estranho ^(pt)
• Romanès: straniu ^(ro), ciudat ^(ro)
• Rus: стра́нный ^(ru) ‎(stranni), чудно́й ^(ru) ‎(txudnoi)
• Serbocroat: необичан ^(sh), neobičan ^(sh)
• Suahili: geni ^(sw)
• Suec: konstig ^(sv), underlig ^(sv)
• Tai: แปลก ^(th)
• Telugu: వింత ^(te)
• Turc: garip ^(tr)
• Txec: zvláštní ^(cs), divný ^(cs), podivný ^(cs)
• Ucraïnès: ди́вний ^(uk) ‎(divni)
• Urdú: عجیب‎ ^(ur)
• Vènet: stranio ^(vec)
• Vietnamita: lạ lùng ^(vi)
• Xinès: 奇怪 ^(zh) ‎(qíguài)

Nom

estrany m. ‎(plural estranys)

1. desconegut
2. (mallorquí, menorquí) crisantem

Verb

estrany

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar

Variants

• estranyo, estranye, estranyi

Miscel·lània

• Síl·labes: es·trany (2)
• Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany