estrany
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí extraneus («exterior, aliè, estranger»), segle XIV.
Adjectiu[modifica]
estrany m. (femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)
- Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
- desconegut
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
- aliè, estranger, foraster
- curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular
- atípic, desconegut, insòlit, singular
- anòmal, dubtós, rar, sospitós
Traduccions[modifica]
Que no és comú
|
|
Nom[modifica]
estrany m. (plural estranys)
- desconegut
- (mallorquí, menorquí) crisantem
Verb[modifica]
estrany
Variants[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: es·trany (2)
- Heterograma de 7 lletres (aenrsty)