estrany

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/
Informal: occidental /asˈtɾaɲ/
  • Àudio: oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

Adjectiu[modifica]

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

  1. Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
  2. desconegut

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

estrany m. ‎(plural estranys)

  1. desconegut
  2. (mallorquí, menorquí) crisantem

Verb[modifica]

estrany

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: es·trany (2)
  • Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany