estrany

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/

Adjectiu

es·trany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

1. Que no segueix la norma, que no es comú (amb un cert matís despectiu).

Derivats

• estranyesa
• estranyar

Sinònims

• aliè, estranger, foraster.
• curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular.
• atípic, desconegut, insòlit, singular.
• anòmal, dubtós, rar, sospitós.

Traduccions

    estrany [1] (que no és comú)

Anglès: strange (en)

Castellà: extraño (es) m.

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu els sinònims a OpenThesaurus-ca sobre estrany