estrany

Català

• Pronúncia: oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/
• Rimes: -aɲ

• Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV

Adjectiu

es·trany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

1. Que no segueix la norma, que no es comú (amb un cert matís despectiu).

Derivats

• estranyesa
• estranyar

Sinònims

• aliè, estranger, foraster.
• curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular.
• atípic, desconegut, insòlit, singular.
• anòmal, dubtós, rar, sospitós.

Traduccions

estrany [1] (que no és comú)

• Alemany: sonderbar ^(de), besonders ^(de)
• Anglès: strange ^(en)

• Castellà: extraño ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: estrany