estranyo
Català
[modifica]Verb
[modifica]estranyo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb estranyar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb estranyar.
Variants
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: es·tra·nyo (3)
- Heterograma de 8 lletres (aenorsty)
- Anagrama: enyorats