raro

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈra.ɾu/, balear /ˈra.ɾo/, /ˈra.ɾu/
Occidental: /ˈra.ɾo/
  • Etimologia: Del castellà raro, del llatí rarus, segle XVI.

Adjectiu[modifica]

raro m. ‎(femení rara, plural masculí raros, plural femení rares)

  1. (castellanisme) rar
  2. (castellanisme) estrany

Compostos i expressions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·ro (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre raro


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈra.ɾo/
  • Rimes: -aɾo
  • Etimologia: Del llatí rarus, segle XV.

Adjectiu[modifica]

raro m. ‎(femení rara, plural masculí raros, plural femení raras)

  1. rar
  2. estrany

Descendents[modifica]

  • Català: raro (castellanisme)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·ro (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre raro