sospitós

Català

• Pronúncia: oriental /sus.piˈtos/, occidental /sos.piˈtos/
• Rimes: -os
• Etimologia: De sospitar i el sufix -ós, segle XIII.

Adjectiu

sos·pi·tós m. ‎(femení sospitosa, plural masculí sospitosos, plural femení sospitoses)

1. Dit d'una persona o fet que dóna motius de sospita, és causa de recel o malfiança.

Sinònims

dubtós

Traduccions

Traduccions: sospitós

• Alemany: verdächtig ^(de), suspekt ^(de)
• Aragonès: suspeitoso ^(an)
• Anglès: suspect ^(en), suspicious ^(en)
• Castellà: sospechoso ^(es)

• Francès: suspect ^(fr)
• Italià: sospettoso ^(it)
• Llatí: suspectus ^(la)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot