peculiar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ku.ɫiˈar/, balear /pə.ku.ɫiˈa/
Occidental:	/pe.ku.ɫiˈaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí peculiaris, segle XVII.

Adjectiu

peculiar inv. ‎(plural peculiars)

1. Propi, característic, d'algú, d'alguna cosa, d'algun lloc.

Sinònims

• particular, propi

Derivats

• peculiarment

Traduccions

Traduccions

• Anglès: peculiar ^(en), special ^(en)
• Castellà: peculiar ^(es)
• Francès: particulier ^(fr)
• Italià: peculiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·cu·li·ar (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceilpru)
• Anagrames: clapireu, clapíreu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

peculiar ‎(comparatiu more peculiar, superlatiu most peculiar)

1. particular, extraordinari
2. peculiar, propi

Sinònims

• particular

Relacionats

• peculiarly

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pe.kuˈljaɾ/

Americà: alt /pe.k(u)ˈljaɾ/, baix /pe.kuˈljaɾ/

• Rimes: -aɾ

Adjectiu

peculiar inv. ‎(plural peculiares)

1. peculiar

Miscel·lània

• Síl·labes: pe·cu·liar (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceilpru)