propi

Potser volíeu: propí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpɾɔ.pi/
• Rimes: -ɔpi
• Etimologia: Del llatí proprius, segle XIII.

Adjectiu

pro·pi m. ‎(femení pròpia, plural masculí propis, plural femení pròpies)

1. Que pertany a algú o a alguna cosa, a un propietari.
2. Que és característic i peculiar d'algú o d'una cosa.

   Aquest estira i arronsa és propi dels negociadors.

3. Que és l'original i vertader, en especial en contraposició a allò que és postís, afegit o fals.

   Són pròpies, les seves dents? No, són postisses.

4. Referit al significat de paraules o expressions, que és amb el significat més bàsic i original per contraposició al que és metafòric o figurat. Sovint ve precedit de la paraula sentit.

   El significat propi de mirar és fer servir els ulls, metafòricament vol dir provar d'entendre.

   Vull dir descansar en el sentit propi, no pas anar de turisme per a cansar-me el doble.

Compostos i expressions

1. nom propi

Traduccions

Que pertany a un propietari

• Alemany: eigen ^(de)
• Anglès: own ^(en)
• Belarús: свой ^(be) ‎(svoi)
• Búlgar: свой ^(bg), со́бствен ^(bg)
• Castellà: propio ^(es) m.
• Còrnic: honen ^(kw)
• Danès: egen ^(da)
• Eslovac: svoj ^(sk), vlastný ^(sk)
• Eslovè: svoj ^(sl), lasten ^(sl)
• Esperanto: propra ^(eo)
• Finès: oma ^(fi)
• Francès: propre ^(fr)
• Georgià: საკუთარი ^(ka) ‎(sakútari)
• Grec antic: ἴδιος ^(grc) ‎(ídios)
• Hindi: अपना ^(hi) m.
• Hongarès: saját ^(hu)
• Indonesi: sendiri ^(id)

• Irlandès: féin ^(ga)
• Italià: proprio ^(it)
• Japonès: 自身の ^(ja)
• Letó: savs ^(lv)
• Llatí: proprius ^(la)
• Macedoni: свој ^(mk), сопствен ^(mk)
• Neerlandès: eigen ^(nl)
• Occità: pròpri ^(oc) m.
• Polonès: swój ^(pl), własny ^(pl)
• Portuguès: próprio ^(pt) m.
• Rus: свой ^(ru) ‎(svoi), со́бственный ^(ru) ‎(sóbstvenni)
• Suec: egen ^(sv)
• Txec: vlastní ^(cs)
• Ucraïnès: свій ^(uk) ‎(svi), вла́сний ^(uk) ‎(vlasni)
• Uzbek: o'zi ^(uz)
• Vènet: propio ^(vec)
• Xinès: 自己的 ^(zh) ‎(zìjǐdí)

Característic d'algú o d'alguna cosa

• Castellà: propio ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II., Tom II (p. 579)