estranger

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əs.tɾənˈʒe/
Occidental: nord-occ. /es.tɾanˈd͡ʒe/, val. /es.tɾanˈdʒ͡eɾ/

Nom[modifica]

es·tran·ger m. ‎(plural estrangers, femení estrangera)

  1. Exterior del país en que hom habita.
    Exemples: El meu fill ha vingut de l' estranger fa una setmana. Hem de fugir a l' estranger, en aquest país ens pelaran.
  2. Persona d'un altre país.
    Exemple: Hi ha un estranger que et demana.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

es·tran·ger m. ‎(femení estrangera, plural masculí estrangers, plural femení estrangeres)

  1. Que és d'un altre país.
    Exemple: Un cotxe estranger, un metge estranger.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre estranger
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre estranger