estranyes

Potser volíeu: estranyés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈtɾa.ɲəs/, occidental /esˈtɾa.ɲes/
• Rimes: -aɲes

Adjectiu

estranyes f. pl.

1. Forma plural de estranya.

Verb

estranyes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de estranyar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb estranyar.

Variants

• [2] estranyis, estranyos

Miscel·lània

• Síl·labes: es·tra·nyes (3)