Vés al contingut

geni

De Viccionari

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɛ.ni/, occidental /ˈd͡ʒɛ.ni/
  • Rimes: -ɛni
  • Etimologia: Del llatí gĕnius ‎(«divinitat que vetllava per cada persona i en compartia la personalitat i el destí»), segle XVII. Doblet del patrimonial giny.

Nom[modifica]

geni m. ‎(plural genis)

  1. Mal humor, caràcter.
  2. Dimoniet o esperit encantat propi dels contes.
  3. Persona dotada d'una capacitat, preparació i desenvolupament mentals extraordinaris respecte a la mitjana d'altres individus de la mateixa edat per a crear o inventar una obra artística o científica admirable.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ge·ni (2)
  • Anagrama: Giné

Vegeu també[modifica]

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /ˈd͡ʒɛː.ni/

Nom[modifica]

geni m. pl.

  1. forma plural de gene