caràcter

Potser volíeu: CARÀCTER

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /kəˈɾak.tər/, balear /kəˈɾak.tə/

Occidental: /kaˈɾak.teɾ/

• Etimologia: Del llatí character, provinent del grec antic χαρακτήρ ‎(kharacter, «el qui marca, ferro per marcar el bestiar»), format a partir de χαράσσειν ‎(kharassein, «marcar el bestiar»).

Nom

ca·ràc·ter m. ‎(plural caràcters)

1. Manera de ser, personalitat.
2. Signe gràfic, usat sobre tot en impressió o informàtica.

Derivats

• característic
• caracteritzar

Compostos i expressions

• Tenir molt de caràcter = ser dominant i tenir geni
• Tenir bon o mal caràcter = enfadar-se poc o molt sovint
• Amb caràcter de = amb les qualitats de

Sinònims

• disposició.
• lletra, signe.

Traduccions

Manera de ser

• Alemany: Wesensart ^(de) f.
• Anglès: nature ^(en)
• Castellà: carácter ^(es) m.

• Francès: caractère ^(fr) m.
• Italià: carattere ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: CARÀCTER ^(csc)

Signe gràfic

• Alemany: Zeichen ^(de) n.

• Anglès: type ^(en)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot