enfadar

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /əɱ.fəˈða/
Occidental: nord-occ. /eɱ.faˈða/, val. /eɱ.faˈðaɾ/
  • Homòfon: enfadà
  • Etimologia: Del castellà enfadar, derivat del galaico-portuguès fado («lliurar-se a la fatalitat»), procedent del terme llatí fatus («destí,predicció»).

Verb[modifica]

en·fa·dar trans., pron. ‎(pronominal enfadar-se)

  1. (obsolet) Enutjar, causar disgust o ràbia en una persona.
  2. (pronominal) Enutjar-se, sentir enuig.

Conjugació[modifica]

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

en·fa·dar trans. ‎(present enfado, passat enfadé, futur enfadaré)

  1. enutjar, enfadar