fantasma

Català

• Pronúncia: oriental /fənˈtas.mə/, occidental /fanˈtas.ma/
• Etimologia: Del llatí phantasma provinent del grec φάντασμα ‎(phántasma) compost de φαίνειν ‎(«brillar, aparèixer, fer-se visible») amb el sufix μα ‎(«resultat de l'acció»), segle XIV

Nom

fan·tas·ma m. ‎(plural fantasmes)

1. Persona u objecte que apareix en forma real tot i ser un producte de la fantasia.
2. Forma incorpòria d'un mort; tema molt recurrent en pel·lícules de por.

Derivats

fantasmal, fantasmagòric

Traduccions

Traduccions: fantasma

• Anglès: phantom ^(en), ghost ^(en)
• Castellà: fantasma ^(es)

• Francès: fantôme ^(fr)
• Italià: fantasma ^(it)
• Occità: fantasma ^(oc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot