fantasma

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /fənˈtaz.mə/, occidental /fanˈtaz.ma/
  • Etimologia: Del llatí phantasma, segle XIV, provinent del grec φάντασμα ‎(phántasma), compost per φᾰντᾰ́ζω ‎(phantázō, «fer visible») amb el sufix -μα ‎(-ma, «resultat de l'acció»).

Nom[modifica]

fantasma m. ‎(plural fantasmes)

  1. Persona o objecte que apareix en forma real tot i ser un producte de la fantasia.
  2. Forma incorpòria d'un mort; tema molt recurrent en pel·lícules de por.

Derivats[modifica]

fantasmal, fantasmagòric

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /fanˈtaz.ma/, meridional \faŋˈtah.ma\
Americà: alt /f(a)nˈtaz.ma/, baix \faŋˈtah.ma\, austral /fanˈtah.ma/

Nom[modifica]

fantasma m. ‎(plural fantasmas)

  1. fantasma

Derivats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fan·tas·ma (3)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fantasma