curiós

Potser volíeu: CURIÓS

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ku.ɾiˈos/
• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí cūriōsu(m), acusatiu de cūriōsus, segle XIV.

Adjectiu

curiós m. ‎(femení curiosa, plural masculí curiosos, plural femení curioses)

1. Que desitja saber coses.
2. Interessant per la seva singularitat.

Derivats

• curiosament
• encuriosir
• incuriós

Traduccions

Que desitja saber coses

• Alemany: neugierig ^(de)
• Anglès: curious ^(en)
• Àrab: فُضُولِيّ‎ ^(ar)
• Armeni: հետաքրքրասեր ^(hy) ‎(hetakrkrasser)
• Belarús: дапы́тлівы ^(be) ‎(dapítlivi)
• Búlgar: любопи́тен ^(bg) ‎(liubopiten)
• Castellà: curioso ^(es)
• Danès: nysgerrig ^(da)
• Eslovac: zvedavý ^(sk)
• Eslovè: radoveden ^(sl)
• Esperanto: scivola ^(eo)
• Estonià: uudishimulik ^(et)
• Finès: utelias ^(fi)
• Francès: curieux ^(fr)
• Gallec: curioso ^(gl)
• Grec: περίεργος ^(el) ‎(períergos)
• Grec antic: περίεργος ^(grc) ‎(períergos)
• Hongarès: kíváncsi ^(hu)
• Ídix: טשיקאַווע‎ ^(yi)
• Irlandès: fiosrach ^(ga)
• Italià: curioso ^(it)

• Japonès: 好奇心の強い ^(ja)
• Letó: ziņkārīgs ^(lv)
• Lituà: smalsus ^(lt) m., žingeidus ^(lt)
• Llatí: curiosus ^(la)
• Llengua de signes catalana: CURIÓS ^(csc)
• Macedoni: љубопитен ^(mk)
• Neerlandès: nieuwsgierig ^(nl)
• Noruec: nysgjerrig ^(no)
• Polonès: ciekawy ^(pl), dociekliwy ^(pl)
• Portuguès: curioso ^(pt)
• Romanès: curios ^(ro)
• Rus: любопы́тный ^(ru) ‎(liubopitni)
• Serbocroat: знатижељан ^(sh) (ciríl·lic), znatiželjan ^(sh) (llatí)
• Suec: nyfiken ^(sv)
• Tagal: kiyuryus ^(tl)
• Turc: meraklı ^(tr)
• Txec: zvědavý ^(cs)
• Ucraïnès: допи́тливий ^(uk) ‎(dopítlivi), ціка́вий ^(uk) ‎(tsikavi)
• Vietnamita: tò mò ^(vi)
• Volapük: nulälik ^(vo)
• Xinès: 好奇 ^(zh) ‎(hǎoqí)

Interessant

• Anglès: curious ^(en)
• Castellà: curioso ^(es)

• Francès: curieux ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: cu·ri·ós (3)
• Heterograma de 6 lletres (ciorsu)
• Anagrama: cuiros

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC