manró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /manˈro/
• Rimes: -o
• Etimologia: [1] De mandró.
• Etimologia: [2] Del caló manró.

Nom

manró m. ‎(plural manrons)

1. (pilota valenciana) Cop executat amb un gir semicircular horitzontal del braç, amb el jugador situat davant de la pilota.

Sinònims

• mandró, ganxo elevat

Nom

manró m. ‎(plural manrons)

1. (valencià) Tros de pa, rosegó.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·ró (2)
• Anagrames: norma, ornam ^(revers), Ramon, roman

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• manró. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Caló català

• Pronúncia: /mənˈro/
• Etimologia: Del romaní manrro.

Nom

manró ‎(mənrró) m.

1. pa

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33