finir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /fiˈni/
Occidental: nord-occidental /fiˈni/, valencià /fiˈniɾ/

Verb[modifica]

finir trans., intr.

  1. (transitiu) Acabar, donar fi.
  2. (intransitiu) Acabar-se, tenir fi.
  3. Finar, morir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: fineixo, fineix, finim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fi·nir (2)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

finir

  1. finir, finalitzar
    «Les coses de mal principi tart o nunca poden finir bé.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, 1490)
  2. finar, morir

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fiˈniʁ/
    àudio (FR)
  • Etimologia: Del llatí fīnīre.

Verb[modifica]

finir

  1. acabar, finalitzar, finir

Sinònims[modifica]