finiva

Català

Verb

finiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de finir
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de finir

Variants

• [1] finigueva, finia
• [2] finigueva, finia

Italià

Verb

finiva

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de finire