terminar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tər.miˈna/
Occidental:	nord-occidental /ter.miˈna/
	valencià /teɾ.miˈnaɾ/, /teɾ.miˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: terminà
• Etimologia: Cultisme del llatí termināre com a acció de terme, segle XVII.

Verb

terminar trans., intr.

1. Posar fi, acabar.
2. Ser el final o terme d'alguna cosa.
3. Tenir fi, finir.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	terminar			haver terminat
gerundi	terminant			havent terminat
participi	terminat, terminada, terminats, terminades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	termino	termines	termina	terminem	termineu	terminen
	termine						val
	termini						sept
	termín			terminam	terminau		bal
imperfet	terminava	terminaves	terminava	terminàvem	terminàveu	terminaven
passat simple	terminí	terminares	terminà	terminàrem	terminàreu	terminaren
futur	terminaré	terminaràs	terminarà	terminarem	terminareu	terminaran
condicional	terminaria	terminaries	terminaria	terminaríem	terminaríeu	terminarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	termini	terminis	termini	terminem	termineu	terminin
	termine	termines	termine			terminen	occ, bal
imperfet	terminés	terminessis	terminés	terminéssim	terminéssiu	terminessin
		terminesses		terminéssem	terminésseu	terminessen
	terminàs	terminassis	terminàs	terminàssim	terminàssiu	terminassin	bal
		terminasses		terminàssem	terminàsseu	terminassen	val, bal (1)
	terminara	terminares	terminara	terminàrem	terminàreu	terminaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	termina	termini	terminem	termineu	terminin
	–				terminau		bal
	–		termine			terminen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				terminàvom	terminavo		centr, n-occ
	terminavi						sept
	terminaia	terminaies	terminaia	terminàiem	terminàieu	terminaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	termino	terminos	termino	termineguem	terminegueu		n-occ
imperfet	terminessi						sept
	terminessa						centr, n-occ
	termineguessa	termineguesses	terminegués	termineguéssom	termineguéssou	termineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... terminat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... terminar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... terminat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... terminat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... terminat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... terminat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... terminar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... terminat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... terminat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... terminat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: termino, termina, terminem

Traduccions

Tenir fi

• Anglès: end ^(en)
• Castellà: terminar ^(es)
• Francès: finir ^(fr), terminer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·mi·nar (3)
• Anagrames: nitrarem, nitràrem, tremiran, trinarem, trinàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 3

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /teɾ.miˈnaɾ/

Americà: alt /t(e)ɾ.miˈnaɾ/, baix /teɾ.miˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí terminare.

Verb

terminar trans., intr., pron. ‎(pronominal terminarse, present termino, passat terminé, futur terminaré)

1. terminar

Miscel·lània

• Síl·labes: ter·mi·nar (3)