contenir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /kun.təˈni/
Occidental: nord-occ. /kon.teˈni/, val. /kon.teˈniɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí vulgar continēre, segle XIV, derivat de contenere, format pel prefix con- ‎(«juntament») i el verb tenere ‎(«dominar, retenir»).

Verb[modifica]

con·te·nir trans., pron. ‎(pronominal contenir-se)

  1. Tenir dintre o en la influència d'alguna cosa.
  2. Incloure diversos elements.
  3. Reprimir, no deixar sortir.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: continc, conté, contenim
Vocal rizotònica: /e/

Relacionats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: contenir