doblar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /duˈβɫa/, balear /dobˈbɫa/, /dubˈbɫa/
Occidental: nord-occidental /doˈβɫa/, valencià /doˈβɫaɾ/

Verb[modifica]

do·blar trans., intr.

  1. Multiplicar per dos.
  2. (futbol) Avançar, un jugador, el company d'equip que condueix la pilota en atac per donar-li suport.
  3. Substituir la veu d'un actor en una pel·lícula per la d'un altre, generalment per traduir l'idioma.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: doblo, dobla, doblem
Vocal rizotònica: /o/

Relacionats[modifica]

Multiplicació 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100
doblar
duplicar
triplicar quadruplicar quintuplicar sextuplicar septuplicar octuplicar nonuplicar decuplicar centuplicar

Traduccions[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \doˈβlaɾ\
Americà: alt /doˈblaɾ/, baix \doˈβlaɾ\
  • Etimologia: Del llatí tardà duplare, format sobre el terme duplus.

Verb[modifica]

do·blar trans., intr., pron. ‎(pronominal doblarse, present doblo, passat doblé, futur doblaré)

  1. doblar
  2. doblegar
  3. plegar
    Voy a doblar la ropa que ya está seca.—«Vaig a plegar la roba que ja està seca.»
  4. girar (en una cantonada)
    Cuando dobló la esquina le perdí de vista.—«Quan va girar la cantonada el vaig perdre de vista.»
  5. picar
    ¿Por quién doblan las campanas?—«Per qui estan picant les campanes?»