doblegar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /du.βɫəˈɣa/, balear /dob.bɫəˈʝa/, /dub.bɫəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /do.βɫeˈɣa/, valencià /do.βɫeˈɣaɾ/

Verb[modifica]

do·ble·gar trans., pron. ‎(pronominal doblegar-se)

  1. Posar una part d'una peça de material sobre ella mateixa, una o diverses vegades, amb l'objectiu que la peça ocupi menys espai o que canviï de direcció.
    Ex.: Si dobleguem el tub cabrà dins el solc.
  2. Col·locar una articulació en posició flexionada.
    Ex.:doblegar el genoll, doblegar l'esquena.
  3. Vèncer la voluntat d'algú.
    Ex.: No volia demanar disculpes però al final s'ha doblegat a la petició del director.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: doblego, doblega, dobleguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]