doblegue

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: doblegué


Català
[modifica]

Verb[modifica]

do·ble·gue

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de doblegar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb doblegar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb doblegar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb doblegar