vinclar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /biŋˈkɫa/, balear /viŋˈkɫa/
Occidental: nord-occidental /biŋˈkɫa/, valencià /viŋˈkɫaɾ/, /biŋˈkɫaɾ/

Verb[modifica]

vin·clar trans., pron. ‎(pronominal vinclar-se)

  1. Encorbar sense esforç una cosa flexible.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vinclo, vincla, vinclem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

vinclar

  1. vincular
    "la illa de Sicilia e tot lo regne era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey en Pere son pare" (Crònica de Ramon Muntaner)
  2. vinclar

Vegeu també[modifica]