vinclar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /biŋˈkɫa/, balear /viŋˈkɫa/
Occidental: nord-occidental /biŋˈkɫa/, valencià /viŋˈkɫaɾ/, /biŋˈkɫaɾ/

Verb[modifica]

vinclar trans., pron. ‎(pronominal vinclar-se)

  1. Encorbar sense esforç una cosa flexible.
  2. vincular

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: vinclo, vincla, vinclem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: vin·clar (2)
  • Heterograma de 7 lletres (acilnrv)

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verb[modifica]

vinclar

  1. vincular
    "la illa de Sicilia e tot lo regne era vinclat a ell segons lo testament del senyor rey en Pere son pare" (Crònica de Ramon Muntaner)
  2. vinclar

Vegeu també[modifica]