bander

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bənˈde/
Occidental: nord-occidental /banˈde/, valencià /banˈdeɾ/
  • Rimes: -e(ɾ)
  • Etimologia: De ban i el sufix -er, perquè castigava els abusos amb bans.
  • Anagrama: Bernad

Nom[modifica]

ban·der m. ‎(plural banders, femení bandera)

  1. (històric, andorrà) agent rural, guarda forestal
  2. forma alternativa de baner

Vegeu també[modifica]

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=bander&oldid=1432637»