brande

Català

Verb

brande

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brandar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb brandar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb brandar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb brandar

Variants

• [1] brando, brandi, brand
• [2] brandi
• [3] brandi
• [4] brandi

Miscel·lània

• Anagrames: bander, Bernad