Vés al contingut

brandar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /bɾənˈda/
Occidental:  nord-occidental /bɾanˈda/
valencià /bɾanˈdaɾ/, /bɾanˈda/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: brandà
  • Etimologia: Del català antic brand ‎(«bran, espasa pesant»), del llatí vulgar *brandus, del fràncic *brand ‎(«tió encès, espasa brillant»), del protogermànic *brandaz ‎(«flama, incendi, torxa»), segle XIV.

Verb

[modifica]

brandar trans., intr.

  1. (transitiu) Amenaçar movent una arma o altra cosa contundent que es porta agafada.
  2. (transitiu) Fer sonar una campana movent-la de forma oscil·latòria.
  3. (intransitiu) Moure’s repetidament d'un costat a l'altre amb moviment oscil·latori.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: brando, branda, brandem

Sinònims

[modifica]

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bran·dar (2)

Vegeu també

[modifica]