brandar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bɾənˈda/
Occidental: nord-occidental /bɾanˈda/, valencià /bɾanˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: brandà
  • Etimologia: Del germànic brand («tió encès, espasa»).

Verb[modifica]

bran·dar trans., intr.

  1. Subjectar amb el braç una torxa o un arma, movent-la d'un costat a l'altre.
  2. Anar de banda a banda d'una barca, llançat per la força del vent o les onades.
  3. Moure's repetidament en sentits contraris.

Conjugació[modifica]

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: brandar
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre brandar