brandar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bɾənˈda/
Occidental: nord-occidental /bɾanˈda/, valencià /bɾanˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: brandà
  • Etimologia: Del germànic *brand ‎(«tió encès, espasa»).

Verb[modifica]

brandar trans., intr.

  1. (transitiu) Amenaçar movent una arma o altra cosa contundent que es porta agafada.
  2. (transitiu) Fer sonar una campana movent-la de forma oscil·latòria.
  3. (intransitiu) Moure’s repetidament d'un costat a l'altre amb moviment oscil·latori.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brando, branda, brandem

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bran·dar (2)

Vegeu també[modifica]