baldar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bəɫˈda/
Occidental: nord-occidental /baɫˈda/, valencià /baɫˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: baldà
  • Etimologia: [1] Del castellà baldar, que prové de l'àrab, segle XIX. [2] Probablement de balda.
  • Anagrama: bladar

Verb[modifica]

bal·dar trans., pron. ‎(pronominal baldar-se)

  1. Sentir-se sense forces, extremadament cansat.
    Ahir vaig treballar hores amb el pic i la pala i avui estic baldat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: baldo, balda, baldem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

bal·dar trans., pron. ‎(pronominal baldar-se)

  1. gronxar
    Deu fer molt de vent perquè que les branques dels arbres balden.

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: baldar