abrandar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.βɾənˈda/
Occidental:	nord-occidental /a.βɾanˈda/
	valencià /a.bɾanˈdaɾ/, /a.βɾanˈda/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: abrandà
• Etimologia: Del prefix a- i brandar, segle XIX.

Verb

abrandar trans., pron. ‎(pronominal abrandar-se)

1. Encendre una cosa de manera que faci flama.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abrandar			haver abrandat
gerundi	abrandant			havent abrandat
participi	abrandat, abrandada, abrandats, abrandades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abrando	abrandes	abranda	abrandem	abrandeu	abranden
	abrande						val
	abrandi						sept
	abrand			abrandam	abrandau		bal
imperfet	abrandava	abrandaves	abrandava	abrandàvem	abrandàveu	abrandaven
passat simple	abrandí	abrandares	abrandà	abrandàrem	abrandàreu	abrandaren
futur	abrandaré	abrandaràs	abrandarà	abrandarem	abrandareu	abrandaran
condicional	abrandaria	abrandaries	abrandaria	abrandaríem	abrandaríeu	abrandarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abrandi	abrandis	abrandi	abrandem	abrandeu	abrandin
	abrande	abrandes	abrande			abranden	occ, bal
imperfet	abrandés	abrandessis	abrandés	abrandéssim	abrandéssiu	abrandessin
		abrandesses		abrandéssem	abrandésseu	abrandessen
	abrandàs	abrandassis	abrandàs	abrandàssim	abrandàssiu	abrandassin	bal
		abrandasses		abrandàssem	abrandàsseu	abrandassen	val, bal (1)
	abrandara	abrandares	abrandara	abrandàrem	abrandàreu	abrandaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	abranda	abrandi	abrandem	abrandeu	abrandin
	–				abrandau		bal
	–		abrande			abranden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... abrandat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... abrandar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... abrandat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... abrandat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... abrandat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... abrandat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... abrandar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... abrandat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... abrandat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... abrandat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: abrando, abranda, abrandem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: set fire ^(en)
• Castellà: atizar ^(es)
• Francès: attiser ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bran·dar (3)
• Anagrames: bandarra, brandara, brandarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1