abrandat

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.βɾənˈdat/, occidental /a.bɾanˈdat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: De abrandar.

Adjectiu[modifica]

abrandat m. ‎(femení abrandada, plural masculí abrandats, plural femení abrandades)

  1. Que s’expressa amb passió, sentiment.
    «El parlament de l'abrandat orador, llarguíssim i ple de cites històriques, s’ha convertit de fet en el vertader discurs presidencial.» (Josep Maria Poblet, Catalunya, 1833-1914, 1969.)
  2. Que es mostra molt intens, apassionat.
    «L’escriptor veu en Rusiñol el prototipus d’artista jove i abrandat per a qui l’art ho és tot.» (Vinyet Panyella, Santiago Rusiñol: paisatges i amistats, 2007, Diputació de Tarragona Museu d'Art Modern.)

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

abrandat

  1. participi masculí singular del verb abrandar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·bran·dat (3)
  • Anagrama: barandat

Vegeu també[modifica]