brandir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Català[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /βɾənˈði/
Occidental: /βɾanˈði/, val. /βɾanˈðiɾ/
  • Homòfon: brandí
  • Etimologia: Del germànic brand («tió encès, espasa»).

Verb[modifica]

bran·dir trans.

  1. Moure un arma amb el braç, en gest d'amenaça.
  2. Fer sonar campanes de mida grossa.

Merge-arrows 2.svg Sinònims[modifica]

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre brandir
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre brandir
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre brandir