brandir

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /bɾənˈdi/
Occidental: nord-occ. /bɾanˈdi/, val. /bɾanˈdiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: brandí
  • Etimologia: Del germànic brand («tió encès, espasa»).

Verb[modifica]

bran·dir trans.

  1. Moure un arma amb el braç, en gest d'amenaça.
  2. Fer sonar campanes de mida grossa.

Conjugació[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]