gronxar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ɡɾuɲˈʃa/
balear /ɡɾoɲˈʃa/, /ɡɾuɲˈʃa/
Occidental:  nord-occidental /ɡɾoɲˈt͡ʃa/
valencià /ɡɾoɲˈt͡ʃaɾ/, /ɡɾoɲˈt͡ʃa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: gronxà
  • Etimologia: Incerta, probablement d’origen cèltic, segle XVII.

Verb[modifica]

gronxar trans., pron. ‎(pronominal gronxar-se)

  1. Moure's amb suavitat d'un costat a l'altre o avant i enrere.
  2. (central, septentrional, menorquí) bressar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: gronxo, gronxa, gronxem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: gron·xar (2)

Vegeu també[modifica]