gronxar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ɡɾuɲˈʃa/, balear /ɡɾoɲˈʃa/, /ɡɾuɲˈʃa/
Occidental: nord-occidental /ɡɾoɲˈt͡ʃa/, valencià /ɡɾoɲˈt͡ʃaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: gronxà
  • Etimologia: Incerta, probablement d’origen cèltic, segle XVII.

Verb[modifica]

gron·xar trans., pron. ‎(pronominal gronxar-se)

  1. Moure's amb suavitat d'un costat a l'altre o avant i enrere.
  2. (central, septentrional, menorquí) bressar

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: gronxo, gronxa, gronxem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]