brandares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾənˈda.ɾəs/, occidental /bɾanˈda.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

brandares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de brandar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandar.

Variants

• [2] brandessis, brandesses, brandassis, brandasses

Miscel·lània

• Anagrama: bandarres