moldre

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: moldré


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí molere, segle XIV.

Verb[modifica]

mol·dre trans.

  1. Esmicolar materials a petits fragments fins a reduir-los a pols, amb la fricció i compressió d'una pedra o bé amb fulles de metall molt esmolades.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: molc, mol, molem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Compostos i expressions[modifica]

  • moldre els ossos: Fatigar-se fent activitat física.
  • arribar i moldre: No haver-se d'esperar per aconseguir una cosa. Arribar en el moment d'obtenir un benefici sense haver hagut de treballar o esforçar-se per aconseguir-ho.
  • "Qui primer arriba ,primer mol", dita sobre la importància de matinar.
  • "D'aigua passada, molí no mol", dita aconsellant no retreure fets passats.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]