ad

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: ad-, AD


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /að/
  • Etimologia: Del llatí ad.

Preposició[modifica]

ad

  1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

Notes[modifica]

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DNV, DCVB


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /æd/

Nom[modifica]

ad ‎(plural ads)

  1. anunci
  2. avantatge

Sinònims[modifica]

Referències[modifica]

  • ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ad/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

Preposició[modifica]

ad

  1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
    Ex.: Ad vim atque ad arma confugere. (traducció:«Fugir cap a la violència i les armes.»)
  2. per a, adreçat a
    Ex.: Ad maiorem Dei gloriam. (traducció:«Per a major glòria dels déus.»)
  3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
    Ex.: Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem. (traducció:«Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.»)
    Ex.: Ad Atticam vergente. (traducció:«Inclinat vers l'Àtica.»)

Notes[modifica]

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (ex: adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (ex: accipio), o en ap- (ex: appretio).