ad

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ad-, AD


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): /að/
  • Etimologia: Del llatí ad.

Preposició[modifica]

ad

  1. (valencià, col·loquial) forma alternativa de a

Notes[modifica]

En valencià col·loquial es manté la d etimològica evitant hiatus davant un pronom començat per a o e: «Li vaig dir ad ell».

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: da

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /æd/
    àudio (EUA)

Nom[modifica]

ad ‎(plural ads)

  1. anunci
  2. avantatge

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • ad. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ad/
  • Etimologia: De l'indoeuropeu ád («proper a»)

Preposició[modifica]

ad

  1. cap a, en direcció a, (seguit d'acusatiu).
    Ad vim atque ad arma confugere.
    Fugir cap a la violència i les armes.
  2. per a, adreçat a
    Ad maiorem Dei gloriam.
    Per a major glòria dels déus.
  3. vers, (generalment acompanyat d'un punt cardinal)
    Asia iacet ad meridiem et austrum, Europa ad septentriones et aquilonem.
    Àsia s'estèn vers el sud, Europa vers les regions del nord i els vents del nord.
    Ad Atticam vergente.
    Inclinat vers l'Àtica.

Notes[modifica]

Es pot trobar unit a altres paraules com a prefix: ad- (adultero, adfundo), que de vegades es transforma en ac- (accipio), o en ap- (appretio).