adultero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: adúltero


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·dul·te·ro

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adulterar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adulterar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adulterar


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \a.ðulˈte.ɾo\
Americà: alt /a.dulˈte.ɾo/, baix \a.ðulˈte.ɾo\

Verb[modifica]

a·dul·te·ro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adulterar


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·dùl·te·ro m. ‎(femení adultera, plural masculí adulteri, plural femení adultere)

  1. adúlter


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

adulterō ‎(1a present?), adulterās ‎(2a present), adulterāre ‎(infinitiu), adulterāvi ‎(perfet), adulterātum ‎(supí)

  1. adulterar