adultero

Potser volíeu: adúltero

Català

Verb

adultero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adulterar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adulterar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adulterar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.ðulˈte.ɾo\

Americà: alt /a.dulˈte.ɾo/, baix \a.ðulˈte.ɾo\

• Rimes: -eɾo

Verb

adultero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adulterar

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /aˈdul.te.ro/

Adjectiu

adultero m. ‎(femení adultera, plural masculí adulteri, plural femení adultere)

1. adúlter

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dùl·te·ro (4)
• Heterograma de 8 lletres (adelortu)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈdʊɫ.tɛ.roː/
• Etimologia: Format per la unió del prefix ad i el verb altero ‎(«canviar»).

Verb

adulterō ‎(1a present^?), adulterās ‎(2a present), adulterāre ‎(infinitiu), adulterāvi ‎(perfet), adulterātum ‎(supí)

1. adulterar