adultere

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: adulteré, adultère


Català
[modifica]

Verb[modifica]

a·dul·te·re

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adulterar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adulterar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adulterar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb adulterar


Italià
[modifica]

Adjectiu[modifica]

a·dùl·te·re f. pl.

  1. forma plural de adultera


Romanès
[modifica]

Nom[modifica]

adultere n. pl.

  1. forma plural de adulter
  2. vocatiu singular de adulter