altero

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

altero

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alterar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb alterar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb alterar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: al·te·ro (3)
  • Heterograma de 6 lletres (aelort)
  • Anagrames: alerto, tolera, tolerà


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /alˈte.ɾo/
  • Rimes: -eɾo

Verb[modifica]

altero

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb alterar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈaɫ.tɛ.roː/

Adjectiu[modifica]

alterō

  1. ablatiu masculí singular de alter
  2. ablatiu neutre singular de alter

Verb[modifica]

alterō ‎(1a present?), alterās ‎(2a present), alterāre ‎(infinitiu), alterāvī ‎(perfet), alterātum ‎(supí)

  1. alterar, jo altero