arribe

Potser volíeu: arribé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈri.βe/

Verb

arribe

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arribar.

   Forma valenciana: [jo] arribo, arribe, arrib o arribi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arribar.

   [Que jo] arribi o arribe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arribar.

   [Que ell/ella/vostè] arribi o arribe.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arribar.

   Arribi o arribe [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·be (3)
• Anagrames: aberri, aberrí, rebria, ribera