arribo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈri.βu/, occidental /aˈri.βo/

Verb

arribo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arribar.

   [Jo] arribo, arribe, arrib o arribi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arribar.

   [Que jo] arribo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] arribi o arribe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arribar.

   [Que ell/ella/vostè] arribo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] arribi o arribe.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·bo (3)
• Anagrames: arbori, arborí, boirar, obirar, obrira, obrirà, rabior, Robira

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈri.βo\

Americà: alt /aˈri.bo/, baix \aˈri.βo\

• Rimes: -ibo

Verb

arribo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb arribar