transitiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾən.ziˈtiw/, occidental /tɾan.ziˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí transitīvus, segle XIX.
• Anagrama: tranuitis

Adjectiu

tran·si·tiu m. ‎(femení transitiva, plural masculí transitius, plural femení transitives)

1. Que passa d'un a un altre.
2. (gramàtica) Característica sintàctica d'un verb que requereix un complement directe, amb preposició o sense.

Antònims

• intransitiu

Traduccions

transitiu [1] (que passa ...)

• Anglès: transitive ^(en)

• Castellà: transitivo ^(es) m.

transitiu [2] (tipus de verb)

• Anglès: transitive ^(en)

• Castellà: transitivo ^(es) m.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Optimot