intransitiu

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /in.tɾən.ziˈtiw/, occidental /in.tɾan.ziˈtiw/
  • Rimes: -iw
  • Etimologia: Del llatí intransitivus

Adjectiu[modifica]

intransitiu m. ‎(femení intransitiva, plural masculí intransitius, plural femení intransitives)

  1. Que no passa d'un a un altre, contrari a transitiu.
  2. (gramàtica) Dit d'un verb, que no accepta complement directe.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·tran·si·tiu (4)
  • Anagrama: instituiran

Vegeu també[modifica]