venga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛŋ.ɡə/
	balear /ˈvəŋ.ɡə/, /ˈvɛŋ.ɡə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbeŋ.ɡa/
	valencià /ˈveŋ.ɡa/, /ˈbeŋ.ɡa/

• Rimes: -ɛŋɡa

Verb

venga

1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vendre.
2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vendre.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vendre.

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·ga (2)
• Anagrames: naveg, vagen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \ˈbeŋ.ɡa\
• Rimes: -enɡa

Verb

venga ‎(infinitiu venir)

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb venir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb venir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb venir

Verb

venga ‎(infinitiu vengar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vengar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vengar

Variants

• [2]: (voseo) vengá

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·ga (2)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈvɛŋ.ɡa/

Verb

venga

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de venire
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de venire
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de venire
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de venire

Miscel·lània

• Síl·labes: vèn·ga (2)