Vés al contingut

seguir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  /səˈɣi/
Occidental:  nord-occidental /seˈɣi/
valencià /seˈɣiɾ/, /seˈɣi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: seguí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *sequere, del clàssic sequī, segle XII.

Verb

[modifica]

seguir trans., pron., intr. ‎(pronominal seguir-se)

  1. Anar darrere d'algú o d’alguna cosa que es mou en la mateixa direcció.
    «Un dia, mentre la segueixen, noten que creua el carrer de manera sobtada i es desvia.» (Carles Porta, Crims, 2020, ISBN 9788416863785.)
  2. En una successió, una sèrie ordenada, anar just a darrere d’un altre element, estar situat just després.
    «El segon tabernacle era el de sant Pere Armengol [...] El seguia el tabernacle de sant Ramon Nonat [...] El tabernacle següent era el de santa Maria de Cervelló.» (Maria Garganté Llanes, Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, 2011, ISBN 9788498833751.)
  3. (pronominal) Un fet, produir-se a conseqüència d’un altre.
    «El control estatal de la massa monetària ha d’incloure també el capital necessari per al foment i la renovació dels sectors productius, d’on se segueix que l’Estat s’ha d’erigir en l’únic prestatari de crèdits.» (Salvi Turró i Tomàs, La crítica de l'economia política en Fichte i Hegel, 2020, ISBN 9788499655130.)
  4. Anar per un trajecte sense abandonar-lo.
    «Sense que li preguntessin res, els digué: —Seguiu el caminal. Viu a la primera casa que trobareu passada l'esglesiola.» (Ferran Canyameres, «El gos udolà a la mort», Obra completa, vol. 2, 1992, ISBN 9788478094912.)
  5. Mantenir una direcció, mètode, línia de conducta.
    «Les dones de les classes populars, seguint el discurs burgès de domesticitat femenina, duien a terme les tasques domèstiques.» (Anna Sospedra Rodríguez, Doblement oblidades: Les dones espanyoles i la seva col·laboració en l'esforç de guerra de les Brigades Internacionals, 2019, ISBN 9788484248194.)
  6. Adoptat el pensament, obra o opinió d’algú com a referent.
    «És que hem seguit l'exemple dels nostres pares, els quals, alhora, van imitar feliçment les ensenyances que van rebre dels seus.» (Coia Valls, Etheria, 2016, ISBN 9788490693766.)
  7. (intransitiu, castellanisme) continuar, prosseguir (sense interrupció)
    «Tot segueix igual: sense electricitat, sense notícies, sense esma.» (Ferran Canyameres i Casamada, Diari íntim inèdit, 2016)
  8. (auxiliar, castellanisme) continuar, prosseguir (davant de gerundi)
    «Entre una estrofa i l'altra el trobador segueix tocant breus instants en silenci, i reprèn tot seguit el fil de la seva narració, deixant sentir de vegades el so metàl·lic ben ritmat dels cascavells.» (Lluís Mallart Guimerà, Un cant èpic africà: Una crítica al poder absolut, 2014, ISBN 9788469705162.)
  9. (intransitiu, castellanisme) continuar (inalterat)
    «Seguim així, un any més, els mandats estatutaris d'"afavorir la difusió de la terminologia en llengua catalana en els àmbits científics i tècnics".» (Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz, «Presentació», Viquipèdia i terminologia, 2021)
  10. (internet) Estar subscrit a les actualitzacions d'altri a les xarxes socials.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: segueixo, segueix, seguim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \seˈɣiɾ\
Americà: alt /s(e)ˈɡiɾ/, baix \seˈɣiɾ\

Verb

[modifica]

seguir trans., intr., pron. ‎(pronominal seguirse, present sigo, passat seguí, futur seguiré)

  1. (transitiu) seguir
  2. (pronominal) seguir-se
  3. (intransitiu) continuar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: se·guir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egirsu)