Vés al contingut

seguir

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: /səˈɣi/
Occidental: nord-occidental /seˈɣi/
valencià /seˈɣiɾ/, /seˈɣi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: seguí
  • Etimologia: Del llatí vulgar *sequere, del clàssic sequī, segle XII.

Verb

[modifica]

seguir trans., pron., intr. (pronominal seguir-se)

  1. Anar darrere d'algú o d’alguna cosa que es mou en la mateixa direcció.
    «Un dia, mentre la segueixen, noten que creua el carrer de manera sobtada i es desvia.» (Carles Porta, Crims, 2020, →ISBN.)
  2. En una successió, una sèrie ordenada, anar just a darrere d’un altre element, estar situat just després.
    «El segon tabernacle era el de sant Pere Armengol [...] El seguia el tabernacle de sant Ramon Nonat [...] El tabernacle següent era el de santa Maria de Cervelló.» (Maria Garganté Llanes, Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, 2011, →ISBN.)
  3. (pronominal) Un fet, produir-se a conseqüència d’un altre.
    «El control estatal de la massa monetària ha d’incloure també el capital necessari per al foment i la renovació dels sectors productius, d’on se segueix que l’Estat s’ha d’erigir en l’únic prestatari de crèdits.» (Salvi Turró i Tomàs, La crítica de l'economia política en Fichte i Hegel, 2020, →ISBN.)
  4. Anar per un trajecte sense abandonar-lo.
    «Sense que li preguntessin res, els digué: —Seguiu el caminal. Viu a la primera casa que trobareu passada l'esglesiola.» (Ferran Canyameres, «El gos udolà a la mort», Obra completa, vol. 2, 1992, →ISBN.)
  5. Mantenir una direcció, mètode, línia de conducta.
    «Les dones de les classes populars, seguint el discurs burgès de domesticitat femenina, duien a terme les tasques domèstiques.» (Anna Sospedra Rodríguez, Doblement oblidades: Les dones espanyoles i la seva col·laboració en l'esforç de guerra de les Brigades Internacionals, 2019, →ISBN.)
  6. Adoptat el pensament, obra o opinió d’algú com a referent.
    «És que hem seguit l'exemple dels nostres pares, els quals, alhora, van imitar feliçment les ensenyances que van rebre dels seus.» (Coia Valls, Etheria, 2016, →ISBN.)
  7. (intransitiu, castellanisme) continuar, prosseguir (sense interrupció)
    «Tot segueix igual: sense electricitat, sense notícies, sense esma.» (Ferran Canyameres i Casamada, Diari íntim inèdit, 2016)
  8. (auxiliar, castellanisme) continuar, prosseguir (davant de gerundi)
    «Entre una estrofa i l'altra el trobador segueix tocant breus instants en silenci, i reprèn tot seguit el fil de la seva narració, deixant sentir de vegades el so metàl·lic ben ritmat dels cascavells.» (Lluís Mallart Guimerà, Un cant èpic africà: Una crítica al poder absolut, 2014, →ISBN.)
  9. (intransitiu, castellanisme) continuar (inalterat)
    «Seguim així, un any més, els mandats estatutaris d'"afavorir la difusió de la terminologia en llengua catalana en els àmbits científics i tècnics".» (Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz, «Presentació», Viquipèdia i terminologia, 2021)
  10. (internet) Estar subscrit a les actualitzacions d'altri a les xarxes socials.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: segueixo, segueix, seguim

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: \seˈɣiɾ\
Americà: alt /s(e)ˈɡiɾ/, baix \seˈɣiɾ\

Verb

[modifica]

seguir trans., intr., pron. (pronominal seguirse, present sigo, passat seguí, futur seguiré)

  1. (transitiu) seguir
  2. (pronominal) seguir-se
  3. (intransitiu) continuar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: se·guir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (egirsu)