concloure

Potser volíeu: conclouré

Català

Oriental:	central /kuŋˈkɫɔw.ɾə/
	balear /koŋˈkɫɔw.ɾə/, /kuŋˈkɫɔw.ɾə/
Occidental:	/koŋˈkɫɔw.ɾe/

concloure trans., intr.

acabar (donar fi)
Adoptar un acord, una solució.
Arribar a una deducció tenint en compte unes premisses.
Va concloure que, donades les circumstàncies, havia de fugir de la ciutat.

Segona conjugació amb formes velaritzades

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	concloure			haver conclòs
gerundi	concloent			havent conclòs
participi	conclòs, conclosa, conclosos, concloses
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	concloc	conclous	conclou	concloem	concloeu	conclouen
imperfet	concloïa	concloïes	concloïa	concloíem	concloíeu	concloïen
passat simple	concloguí	conclogueres	conclogué	concloguérem	concloguéreu	conclogueren
futur	conclouré	conclouràs	conclourà	conclourem	concloureu	conclouran
condicional	conclouria	conclouries	conclouria	conclouríem	conclouríeu	conclourien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	conclogui	concloguis	conclogui	concloguem	conclogueu	concloguin
present	concloga	conclogues	concloga			concloguen	occ, bal
imperfet	conclogués	concloguessis	conclogués	concloguéssim	concloguéssiu	concloguessin
		concloguesses		concloguéssem	concloguésseu	concloguessen
	concloguera	conclogueres	concloguera	concloguérem	concloguéreu	conclogueren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	conclou	conclogui	concloguem	concloeu	concloguin
present	–		concloga			concloguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	concloeva	concloeves	concloeva	concloévem	concloéveu	concloeven	alg
futur	conclogueré	conclogueràs	concloguerà	concloguerem	concloguereu	conclogueran	alg
condicional	conclogueria	conclogueries	conclogueria	conclogueríem	conclogueríeu	concloguerien	alg
condicional	conclogueriva	concloguerives	conclogueriva	concloguerívem	conclogueríveu	conclogueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	concloguessi		concloguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... conclòs
perfet				havem	haveu		... conclòs
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... concloure
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... concloure
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... conclòs
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... conclòs
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... conclòs
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... conclòs
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... conclòs
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... concloure
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... concloure
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... conclòs
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... conclòs
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... conclòs
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... conclòs
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... conclòs

Paradigmes de flexió: concloc, conclou, concloem
Vocal rizotònica: /ɔ/