concloure

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: conclouré


Català
[modifica]

Oriental: central /kuŋˈkɫɔw.ɾə/, balear /koŋˈkɫɔw.ɾə/, /kuŋˈkɫɔw.ɾə/
Occidental: /koŋˈkɫɔw.ɾe/

Verb[modifica]

concloure trans., intr.

  1. acabar (donar fi)
  2. Adoptar un acord, una solució.
  3. Arribar a una deducció tenint en compte unes premisses.
    Va concloure que, donades les circumstàncies, havia de fugir de la ciutat.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: concloc, conclou, concloem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: con·clou·re (3)

Vegeu també[modifica]