acordar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ə.kurˈda/
balear /ə.koɾˈða/, /ə.kurˈða/
Occidental:  nord-occidental /a.korˈða/, valencià /a.koɾˈðaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del prefix a- i cor, pel sentit antic com a centre de les facultats intel·lectuals, segle XII.

Verb[modifica]

acordar trans., pron. ‎(pronominal acordar-se)

  1. Determinar o resoldre de comú acord, o per majoria de vots, alguna cosa.
  2. (música) Avenir els instruments o veus per a formar harmonia.
  3. (pronominal) Posar-se d'acord.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: acordo, acorda, acordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·cor·dar (3)
  • Anagrama: cordara

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Verbs[modifica]

acordar

  1. acordar
  2. Contractar mariners, soldats.

Conjugació[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
[modifica]

Peninsular: \a.koɾˈðaɾ\
Americà: alt \a.k(o)ɾˈðaɾ\, baix \a.koɾˈðaɾ\

Verb[modifica]

acordar trans., intr., pron. ‎(pronominal acordarse, present acuerdo, passat acordé, futur acordaré)

  1. acordar
  2. (pronominal) recordar-se

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·cor·dar (3)


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /a.kuɾˈða/

Verb[modifica]

acordar

  1. acordar